5 September 2017

Balearic Islands Current Case Law High Court of Justice of the Administrative Community

Jurisprudencia al día. Islas Baleares. Evaluación de impacto ambiental ( EIA )

Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Baleares de 4 de abril de 2017 (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 1ª, Ponente: Gabriel Fiol Gomila)

Autora: Dra. Aitana de la Varga Pastor, Profesora Agregada de Derecho Administrativo de la Universitat Rovira i Virgili e investigadora del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Fuente: ROJ: STSJ BAL 274/2017 – ECLI:ES:TSJBAL:2017:274

Temas Clave: evaluación de impacto ambiental; proyecto de urbanización; Ley 11/2006

Resumen:

En esta sentencia se resuelve recurso sobre la resolución dictada el día 30 de junio de 2015 por la comisión de Medi Ambient del Govern Balear que desestima el recurso potestativo de reposición interpuesto por la representación de la mercantil Dracplus SLU, contra el acuerdo del pleno de la misma comisión de 5 de marzo de 2014 relativo al proyecto de urbanización UE 14-06, Sant Agustí (término municipal de Palma) por el que se acordaba la sujeción a evaluación de impacto ambiental del mencionado proyecto de urbanización.

En el recurso se alega la infracción del artículo 44 de la Llei 11/2006, de 14 de septiembre, de evaluaciones de impacto ambiental y evaluaciones ambientales estratégicas en las Illes Balears considerando que la decisión de someter a EIA el proyecto se ha realizado fuera de plazo. Asimismo considera que no concurren los criterios de sujeción para someterse a EIA. Por último alega infracción del artículo 84 y ss de la misma ley en base al principio de no duplicidad de evaluaciones y al principio de no aplicación de evaluaciones ambientales de instrumentos diferentes no jerárquicos.

El Tribunal entiende, tras el análisis oportuno que la decisión de someter a evaluación de impacto ambiental el mencionado proyecto es correcto. Se basa en que, no existe infracción alguna de los arts. 44 y 84 de la Llei 11/2006. Asimismo, considera que se reúnen los criterios para someterse a dicha EIA.

Destacamos los siguientes extractos:

“La primigènia resolució, la del 5 de març de 2014 va destacar, entre altres consideracions, que el projecte d’urbanització UE 14-06, Sant Agustí (terme municipal de Palma) era una actuació de transformació urbanística i que s’havia comprovat que, a més, de ser un sòl urbà, es corresponia amb una zona arbreda de caràcter forestal on la vegetació estava constituïda per una mescla de comunitats vegetals molt ben desenvolupades de pinar i garriga amb un elevat valor ambiental pel que fa a una zona arbreda en sòl urbà.

Es feia ressò que el projecte podia tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient, referint-se aleshores, i en concret, a tres:

“Es considera que actualment es manté la significativa importància del bosc de Can Tapera.

La documentació aportada no contempla la sensibilitat ambiental que presenta el bosc de Can Tapera, fet ja posat de manifest durant la tramitació del PERI ARE14-01 Cala Major.

L’àmbit de la UE 14-06 es correspon amb una zona arbreda de caràcter forestal, on la vegetació esta constituïda per una mescla de comunitats vegetals molt ben desenvolupades de pinar (com a substrat arbori) i garriga (com a substrat arbustiu) amb un elevar valor ambiental”.

Doncs bé, l’acord significava, de forma clara, que:

“L’Estudi d’Impacte Ambiental ha de tenir en compte la sensibilitat ambiental que representa el bosc de Ca’n Tapera.

S’ha de valorar amb suficient nivell de detall la reducció i fragmentació de les comunitats vegetals, i l’impacte que això pot suposar sobre la flora i la fauna.

S’han d’avaluar els efectes de l’execució de l’actuació sobre el paisatge i les característiques naturals de les comunitats vegetals actuals com a massa forestal ben desenvolupada dins sol urbà.

S’ha de valorar l’accessibilitat de la UE 14-06 en el sector oriental.”

Admetre aquest plantejament, tal com ho fem, determina superar l’escull relatiu a la 2na consideració envers l’afirmació que no es donaven, en el parer de la part actora, els criteris de subjecció. Els informes que hi ha a l’expedient són aclaridors i no venen superats per la documental aportada per la part actora, consistent, tan sols, en un informe d’un biòleg no ratificat en seu judicial.

En definitiva, resta clar, que l’execució del projecte d’urbanització suposa una fragmentació de la massa arbòria existent i una reducció molt significativa. Més que mai, doncs, és necessari un estudi detallat per tal de valorar, de forma suficient, l’impacte que es pugui produir.” (F.J.2)

“Pel que fa a la possible infracció de l’ article 44.3 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre , d’avaluacions d’impacte ambiental, calgui dir, en principi, que el referit precepte legal parla de l’acord motivat en tot la seva extensió. En concret, l’al ludit apartat 3, assenyalava, a la redacció inicial, que :

“La falta de resolució i notificació en el termini indicat a l’apartat anterior implicarà la subjecció del projecte a avaluació d’impacte ambiental, sense perjudici d’una decisió posterior sobre la no subjecció”.

Apartat anterior que disposava:

“La decisió de l’òrgan ambiental s’haurà de formular en el termini màxim de dos mesos, a comptar des de l’entrada de l’escrit de comunicació, amb la totalitat de la documentació annexa, en el registre de l’òrgan competent per a la seva tramitació”.

Significar que, després, per aplicació del Decret Llei 2/2012, de 17 de febrer. Es va preveure la no subjecció i, per últim, la disposició derogatòria única de la Llei 2/2014, derogant l’anterior, va establir, de ben nou, la subjecció quan operava el silenci negatiu.

En el 1r es significava:

“3. La manca de resolució i notificació en el termini indicat en l’apartat anterior determina la no subjecció del projecte a l’avaluació d’impacte ambiental, sens perjudici de la resolució expressa posterior, que només pot ser confirmatòria de la no subjecció, sens perjudici, si escau, de l’inici del procediment de revisió d’ofici de l’acte presumpte per la causa prevista en l’ article 62.1 f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú “.

En el 2n, en canvi, la Llei d’ordenació i ús del sòl, es deia:

“Queden derogats els apartats 1 , 2 i 4 de la disposició addicional tercera de la Llei 7/2012 , de

13 de juny, de mesures urgents per al desenvolupament urbanístic sostenible, els quals modificaven els articles 29.1 segon paràgraf, 44.3 i 96.4 de la Llei 11/2006 , recuperant-se la vigència anterior a l’aprovació del Decret Llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per al desenvolupament urbanístic sostenible”.

Modificació que va tenir la seva causa u origen en un requeriment d’inconstitucionalitat promogut per l’Administració General de l’Estat en tant que la nova redacció operada per l’al ludit Decret Llei 2/2012, suposava apartar-se del que venia establert, amb caràcter bàsic, en la legislació estatal; més en concret, per l’ article 17 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener .

Per altra banda, i no s’oblidi, a l’inici del present fonament hem afirmat que l’article 44 exigeix que l’acord sigui motivat en tota la seva extensió – veure’s al respecte, les lletres a), b) i c) – ; afirmació que no es compadeix amb el fet que, després, el silenci pogués ser de caràcter positiu.”

“L’últim baluard que presenta la part actora contra el mur de contenció que suposa la resolució administrativa emparada amb la presumpció de legalitat és el de l’afirmació que es produeix una infracció dels articles 84 i següents de la referida Llei 11/2006 des d’una doble vessant, a saber: la del principi de no duplicitat d’avaluacions i del principi de no aplicació d’avaluacions ambientals d’instruments diferents i no jeràrquics.

La resposta li fou donada a la part actora per l’Administració. En la redacció de la demanda no ho ha pres en compte correctament. Nosaltres afirmem que no existeix la infracció assenyalada. El Pla General d’ordenació urbana de Palma vigent es va sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental en conjunt. Que, ara, un concret projecte d’urbanització a un indret especial del territori per a les seves característiques pugi ser objecte d’avaluació – no s’oblidi que això suposa una actuació de transformació urbanística -, no és, ni molt menys, disconforme amb l’ordenament jurídic. És més, l’article 82 de la reiterada Llei de 2006, es refereix als Plans i Programes que es poden sotmetre a avaluació ambiental estratègica no a avaluació d’impacte ambiental, com és el del cas.

El propi Pla General d’ordenació urbana de Palma va determinar, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental simplificada. No hi ha, en conseqüència, duplicitat ni contradicció entre un i altre.

Desestimem el recurs contenciós administratiu.”

Comentario de la autora:

Esta sentencia recuerda que los proyectos de urbanización también pueden ser sometidos a Evaluación de Impacto Ambiental (EIA) y nada tiene que ver con que el plan general también haya sido sometido a Evaluación Ambiental Estratégica (EAE). Es necesario distinguir entre los dos instrumentos, uno destinado a evaluar planes y programas (EAE) y otro con el fin de evaluar proyectos (EIA), también de urbanización. Además de la idoneidad de someter el proyecto a dicha evaluación destaca la apreciación sobre los cambios normativos del artículo 44 de la Ley balear de evaluación ambiental.

Documento adjunto: pdf_e